La guerra va trastornar la vida quotidiana de la població tant per les difficultats de la supervivència (manca d'aliments, refugiats...), com pels efectes dels bombardeigs, les persecucions i la violència política.
Mort, carestia i destrucció.
La guerra va portar misèria i mort per a milers de persones d'ambòs bàndols. A les baixes en combats cal afegir els morts per mancança d'aliments. Aquesta situació es va veure accentuada a la zona republicana ja que les àrees agrícoles van ser invaïdes pels insurrectes. Al 1936 van començar a escasejar el blat, la carn i el carbó. Al 1937 el pa i al març d'aquest any es van començar a racionar els productes. Van pujar els preus dels productes i es va expandir el mercat negre. La desnutrició va provocar malalties i morts.
Carta de racionamient.
Forta reducció de la producció industrial principalment per la dificultat d'adquirir matèries primeres, combustible i maquinària. També, perquè els homes estaven lluitant al front. Al 1938, a la zona republicana, van ser cridats al front tota la població masculina d'entre 17 i 35 anys. La població femenina, sobretot al bàndol republicà es van incorporar al món laboral, la majoria de les indústries estaven destinades a l'armament i a l'abastiment per a la guerra.
La guerra va comportar la destrucció d'una gran part d'infraestructures i comunicacions: els bombardeigs sobre pobles i ciutats van afectar durament a la població civil. El bàndol franquista comptava amb l'ajut d'avios i de les naus alemanes i franceses. En un prinicipi els bombardeigs van ser per part dels insurrectes per atemorir a la població i destruir fàbriques, ports, habitatges... També ajudaven a l'exèrcit a avançar.
A l'octubre de 1936 es van iniciar a Madrid els bombardeigs i Barcelona va ser bombardejada per primer cop el 13 de febrer de 1937. Va rebre 384 atacs des del començament de la guerra cosa que va obligar-hi a construir més de 1000 refugis subterranis. Al final de la guerra, el nombre de morts per bombardeigs a Catalunya va arrivar als 5 500, sent la meitat barcelonins. Al conjunt de la zona republicana els morts van arribar a 12 000.
Tanmateix, durant la guerra i, més concretament, durant els bombardejos, la gent que es quedava a la ciutat tenia que refugiar-se en algun lloc com per exemple en refugis o sotarranis de cases.
BÀNDOL REPUBLICÀ
La vida a la rereguardia fou profundament diferent en funció del bàndol en què s’estingués. Així, a l’Espanya fidel a la República esclatà la revolució. A més de mantenir-se vigent la legislació social republicana en els primers mesos del conflicte hi regnà el desordre, el caos i les persecucions religioses. Fins que el govern republicà no hi resteblí l’ordre, la vida al sector republivà no hi restablí l’ordre i es caracteritzà per:
- L’esclat de lanticlerisisme i la persecució religiosa
- Desacord entre els diversos sectors polítics
- Bombardejos per part de les tropes alemanyes, italinanes i franquistes
- Fort paper participatiu de la dona en la vida pública i en la política
BÀNDOL SUBLEVAT
A l’Espanya que donà suport als militars sublevats (la naixent Espanya franquista) esclatà, en canvi, la contrarevolució. S’inicià un ferotge repressió i persecució contra tots els elements considerats com a “desafectats” al Règim que estaba naixent. Així, socialistes, comunistas anarquices, republicans i nacionalistes bascos i catalans foren perseguits, i sovint condemnats a mort, a causa de la seva ideología.
- És posà fi a totes les reformes que s’havien engegat en tems de la Segona República.
- S’anulà el divorci, el matrimoni civil, la llibertat religiosa. El catolicisme fou imposat com a única religió permesa, I Espanya passà a ser un estat confesional
LLeis destacades:
Responsabilitats polítiques: donava un amplíssim poder al règim fanquista per jutjar i condemnar els elements no franquistes.
De prensa i impremta: censura en tots els mitjans de comunicación
Prohibició dels governs del País Basc i de Catañunya
La guerra va trastornar la vida quotidiana de la població tant per les difficultats de la supervivència (manca d'aliments, refugiats...), com pels efectes dels bombardeigs, les persecucions i la violència política.
Mort, carestia i destrucció.
La guerra va portar misèria i mort per a milers de persones d'ambòs bàndols. A les baixes en combats cal afegir els morts per mancança d'aliments. Aquesta situació es va veure accentuada a la zona republicana ja que les àrees agrícoles van ser invaïdes pels insurrectes. Al 1936 van començar a escasejar el blat, la carn i el carbó. Al 1937 el pa i al març d'aquest any es van començar a racionar els productes. Van pujar els preus dels productes i es va expandir el mercat negre. La desnutrició va provocar malalties i morts.
Carta de racionamient.
Forta reducció de la producció industrial principalment per la dificultat d'adquirir matèries primeres, combustible i maquinària. També, perquè els homes estaven lluitant al front. Al 1938, a la zona republicana, van ser cridats al front tota la població masculina d'entre 17 i 35 anys. La població femenina, sobretot al bàndol republicà es van incorporar al món laboral, la majoria de les indústries estaven destinades a l'armament i a l'abastiment per a la guerra.
La guerra va comportar la destrucció d'una gran part d'infraestructures i comunicacions: els bombardeigs sobre pobles i ciutats van afectar durament a la població civil. El bàndol franquista comptava amb l'ajut d'avios i de les naus alemanes i franceses. En un prinicipi els bombardeigs van ser per part dels insurrectes per atemorir a la població i destruir fàbriques, ports, habitatges... També ajudaven a l'exèrcit a avançar.
A l'octubre de 1936 es van iniciar a Madrid els bombardeigs i Barcelona va ser bombardejada per primer cop el 13 de febrer de 1937. Va rebre 384 atacs des del començament de la guerra cosa que va obligar-hi a construir més de 1000 refugis subterranis. Al final de la guerra, el nombre de morts per bombardeigs a Catalunya va arrivar als 5 500, sent la meitat barcelonins. Al conjunt de la zona republicana els morts van arribar a 12 000.
Tanmateix, durant la guerra i, més concretament, durant els bombardejos, la gent que es quedava a la ciutat tenia que refugiar-se en algun lloc com per exemple en refugis o sotarranis de cases.
BÀNDOL REPUBLICÀ
La vida a la rereguardia fou profundament diferent en funció del bàndol en què s’estingués. Així, a l’Espanya fidel a la República esclatà la revolució. A més de mantenir-se vigent la legislació social republicana en els primers mesos del conflicte hi regnà el desordre, el caos i les persecucions religioses. Fins que el govern republicà no hi resteblí l’ordre, la vida al sector republivà no hi restablí l’ordre i es caracteritzà per:
- L’esclat de lanticlerisisme i la persecució religiosa
- Desacord entre els diversos sectors polítics
- Bombardejos per part de les tropes alemanyes, italinanes i franquistes
- Fort paper participatiu de la dona en la vida pública i en la política
BÀNDOL SUBLEVAT
A l’Espanya que donà suport als militars sublevats (la naixent Espanya franquista) esclatà, en canvi, la contrarevolució. S’inicià un ferotge repressió i persecució contra tots els elements considerats com a “desafectats” al Règim que estaba naixent. Així, socialistes, comunistas anarquices, republicans i nacionalistes bascos i catalans foren perseguits, i sovint condemnats a mort, a causa de la seva ideología.
- És posà fi a totes les reformes que s’havien engegat en tems de la Segona República.
- S’anulà el divorci, el matrimoni civil, la llibertat religiosa. El catolicisme fou imposat com a única religió permesa, I Espanya passà a ser un estat confesional
LLeis destacades:
Responsabilitats polítiques: donava un amplíssim poder al règim fanquista per jutjar i condemnar els elements no franquistes.
De prensa i impremta: censura en tots els mitjans de comunicación
Prohibició dels governs del País Basc i de Catañunya